La Influència de l'art català sobre Picasso a través de dues generacions : Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904) [Fitxer informàtic]
/ Eduard Vallès ; [dirigida per Mireia Freixa]
Vallès, EduardBarcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (427 p.)
Aquesta tesi tracta sobre la influència que l'art català va exercir sobre Picasso durant els anys que aquest artista va residir a Catalunya. Aquesta influència no es planteja en abstracte sinó que es vehicula a través d'un parell d'artistes concrets, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. La tria és deguda a que van ser els artistes més representatius de les dues generacions amb les que es relacionà Picasso. Santiago Rusiñol pertanyia a la vella generació modernista, de la que era el principal referent. Isidre Nonell, sense ser un líder en sentit estricte, va ser l'artista més emblemàtic de la següent generació, que suposava un trencament respecte als postulats de la generació que representava Rusiñol, de manera que Picasso va evolucionar de la primera cap a la segona. El motiu d'escollir aquests dos artistes és degut a que responen a la condició de "paradigmes", no només perque entre tots dos abasten bona part dels registres de l'art català del seu temps, sinó per que en alguns casos fins i tot en són els capdavanters. La recerca s'ha centrat en els diversos nivells d'influència possibles, des de l'exercit pels mateixos artistes de forma directa, fins els que, de manera el·líptica, provenen de les propostes o dicursos que tots dos representaven. Això donarà lloc a que s'eixampli el camp d'estudi, per porositat, cap a altres artistes que puntualment van intersseccionar amb Rusiñol o Nonell i que, d'una u altra manera, van influir sobre l'obra picassiana. Aquesta recerca s'ha realitzat, bàsicament, en base al mètode formal i a l'iconogràfic, en el ben entès que s'ha comparat l'obra dels tres artistes. Tot plegat ha permès descobrir noves influències i, de retruc, noves lectures de l'obra de joventut de Picasso. Però les influències sobre Picasso tenen gairebé sempre una naturalesa multidireccional i, quan es produeixen, no sempre resulten explícites atès que Picasso normalment el·ludeix la còpia directa i empra formes d'apropiació més subtils, que també consignem en aquesta tesi. Si bé és coneguda la vinculació de Picasso amb l'art català durant els seus anys barcelonins, a dia d'avui no s'havia analitzat amb tanta profunditat la incidència de dues personalitats com Rusiñol o Nonell sobre l'obra picassiana. Malgrat que aquesta tesi estableix una comparativa entre Picasso i dos artistes concrets, l'objectiu final resideix en elaborar un discurs unitari per agragació dels dos cossos teòrics. En definitiva, demostrar com la influència de l'art català sobre Picasso no només fou una realitat sinó que va tenir lloc a través dels seus principals representants i en un grau d'intensitat inconegut fins a dia d'avui.
